Endinsant-nos al 15è LEV de Gijón

09/08/2021 — Noticies

Entre els dies 22 i 26 de juliol passat es va celebrar el 15è aniversari del LEV (Laboratorio de elecrónica visual), un dels festivals d’arts visuals de referència a Espanya i no ens ho vam voler perdre. Tot i que la pandèmia va obligar a fer una versió reduïda del mateix, la programació estava farcida de propostes d’una altíssima qualitat. 

Per a qui no conegui el festival, explicar que compta amb actuacions, instal·lacions, directes audiovisuals, activitats de realitat augmentada o realitat virtual entre altres repartides per diferents indrets de la ciutat. Algunes d’elles de pagament i altres gratuïtes. 

El mateix dijous 22 arribem a Gijón, ens instal·lem a l’hotel i agafem el cotxe fins a la Laboral, un conjunt d’edificis mastodòntic on s’hi respira història i cultura en cada racó. Només arribar gaudim d’un dels plats forts: Subassemblies, l’últim directe audiovisual de l’artista nipó Ryoichi Kurosawa. Un viatge sensorial i hipnòtic a través de boscos, edificis en ruïnes i altres imatges generades en 3D d’una gran elegància. Però el més sorprenent de la proposta era que el directe audiovisual estava complementat amb un conjunt de llums estroboscòpiques repartides per tota la platea del teatre per a fer-ho absolutament immersiu.

Cada vespre del festival estava reservat a actuacions en directe. Divendres al Teatro Jovellanos era el torn de Tadej Droljc amb Beambreacker, un show atordidor de llums làser, mòbils i fum (molt de fum) que ens va deixar clavats a la butaca durant més de 30 minuts. Posteriorment, aquell mateix vespre, desfruitàvem de l’artista francesa Lucie Antunes, una percussionista tot terreny que presentava el seu darrer treball. Sens dubte, un dels descobriments del festival a qui paga la pena seguir-li la pista en un futur. 

Dissabte altra vegada sessió doble al Teatro Jovellanos. En primer lloc, el també francès Alex Auger (a qui feia molt de temps que teníem ganes de veure en directe) va presentar pr(-), una performance audiovisual amb una posada en escena espectacular composada per tres pantalles de grans dimensions. Tot i que era dels espectacles més esperats, he de dir que va ser el més decebedor del festival. Tant els continguts audiovisuals com la música eren força plans i a l’artista se’l va veure poc còmode a l’escenari. Una llàstima! A continuació, Fasenuova presentaven el seu nou directe acompanyats de l’artista visual Marta Verde (a qui vam poder veure en el passat Festival Ull Nu amb OMEN, juntament amb Jose Venditti). Verde va saber ajustar-se als sons electrònics, experimentals i industrials del duet asturià. Una proposta no apta per a tots els públics, però que va saber captivar als presents.

 

En el terreny de les performances audiovisuals, també vam poder gaudir de l’estrena d’ Advienne, de Cyril Meroni, una performance on les imatges abstractes prenien vida més enllà de la pantalla gràcies a la interacció amb llum làser. I, per últim, diumenge de nou al Teatro de la Laboral, un altre dels plats forts: Dökk, de l’estudi italià Fuse. Això si que eren paraules majors. Personalment no havia vist mai res semblant en directe. En una doble projecció (en una pantalla posterior i en una frontal amb diferents projectors de gran format) es generava una imatge tridimensional que era controlada gràcies als sensors que duia una ballarina que omplia l’escenari de forma magistral. I no únicament des del terra, sinó que gran part de l’actuació la feia ballant penjada a varis metres d’alçada. Una cloenda de festival immillorable.

La realitat augmentada va jugar un paper destacat en aquesta 15a edició del LEV amb tres propostes pensades per a ser gaudides per tots els públics i, en dos dels casos, a l’aire lliure. La primera d’elles era Uramado AR. Tanukis Awake de l’artista Julie Stephen, consistent en donar vida a una sèrie d’éssers fantàstics anomenats Tanukis. Cadascun d’ells més divertit i colorit que l’anterior.

També a l’aire lliure els vianants podien divertir-se animant virtualment a les criatures de Fauna, creades per Adrien M & Claire B juntament amb el dissenyador Brest Brest Brest. Fins a 10 imatges diferents estaven repartides i amagades pels carrerons del centre històric. Un joc ideal per descobrir la ciutat i els seus racons més amagats. I, per últim, també proposta del duet Adrien M & Claire B, Crossing the mirror, un conte narrat a través de les imatges que naixien literalment d’un llibre desplegable i que havien de ser llegides amb una tauleta. 

En el terreny de la realitat virtual es va retre homenatge a l’artista Hsin-Chien Huang, un dels creadors més prolífics i reconeguts internacionalment en aquest àmbit creatiu. Mitjançant 3 curtmetratges interactius ens endinsàrem en l’univers personal de Huang i els seus records. 

Com no podia ser d’altra manera, el LEV també compta amb instal·lacions artístiques. Molts voldríem tenir espais i possibilitats de programar obres com Mécaniques Discursives de Fred Panelle & Yannick Jaquet. Un mural de gran format en blanc i negre i un seguit d’imatges d’allò més inconnexes i estranyes animades gràcies amb múltiples projeccions simultànies i repetides. Cada racó del gran mural amagava algun secret que no podia ser vist a primer cop d’ull i que obligava a l’espectador a deixar passejar la mirada durant una llarga estona sense seguir cap mena de fil narratiu. L’altra instal·lació artística programada es tractava d’ Heterotopies, d’Elias Merino i Sergio Millán, però malauradament és l’única activitat del festival que no vam poder veure. I no pas per falta de ganes, simplement perquè la persona responsable d’obrir la porta de l’espai no es va presentar..

I m’he volgut guardar pel final el concert que van oferir Dot tape dot juntament amb l’ Agrupación Coral Expandida de Gijón. Encara ara el meu cap dona voltes a aquesta proposta per molts motius. L’actuació es va dur a terme diumenge al migdia en el tendayu (una pèrgola d’estil tradicional asturià) situada en el recinte del Muséu del Pueblu d’Asturies. Res podia tenir més sentit! Programar un concert realitzat per un veterà artista de la música electrònica local juntament amb una coral de joves completament entregats a la proposta resulta, si més no, atrevit i sorprenent. No estem parlant d’una coral convencional no… les diferents veus i sons dels intèrprets eren un complement perfecte per a les orgàniques melodies creades pel guia Dot tape dot. Junts van crear un context sonor hipnòtic que ens van posar a tots els pèls de punta. I que vull dir amb tot això? Doncs que en quan es fa una aposta ferma per traspassar i confiar als joves els coneixements i els valors derivats del diàleg entre la innovació i la tradició, s’avança cap a un model artístic de caire universal i garanteixes una herència perfecta per a l’esdeveniment i per al territori.

 

Aprofito per felicitar als organitzadors del festival. Sens dubte hi tornarem i seguirem emmirallant-nos en aquest esdeveniment del que hem aprés molt i del que esperem seguir tenint notícies en un futur. 

 

 

Hector Mas Garcia

 

 

Comparteix aquesta Notícia