Entrevista a TMATNB (The Morning After The Night Before)

02/05/2021 — Noticies

TMATNB és un trio Barceloní, que ens ha fet descobrir un nou subgènere; la música electrònica de ressaca, que ens trasllada a aquells moments tant melancòlics que sentim després d’una nit de festa. Els components del grup, Betu Molero (veus i lletres), Marc Minguella (Guitarrista i sintes) i Jandro Giner (beats i sintes) ho saben millor que ningú, i són els que ens transmeten aquestes emocions a través de les seves cançons. Per això aquest mes d’abril hem volgut entrevistar al seu vocalista Betu Molero, i saber més, sobre ells, com també de la seva trajectòria artística i com a grup musical. Ja que els podrem veure en directe el dissabte 22 de maig a Andorra la Vella, en el marc de la vuitena edició del Festival Ull Nu. Per viure en directe el seu primer EP, i qui sap… si alguna novetat més!

Per això i molt més, els pots conèixer millor gràcies a l’entrevista que hem portat a terme, o escoltant els seus temes des de les seves xarxes socials (Spotify, Youtube, Instagram, Facebook, etc).

Primera i evident pregunta: perquè aquest nom tant complicat de pronunciar i difícil de memoritzar?

Amb aquest nom, ja d’entrada ens hem estalviat els majors de 40 anys. És impossible que aprenguin a pronunciar-lo i menys el que vol dir. Si que és complicat, però una vegada te l’aprens ja està. El nom de la banda, en aquest cas, condiciona el que fem. La nostra música és remet a l’estat d’ànim que es té el matí posterior a una nit de festa. “The morning after the night before” era un títol massa llarg i vam decidir, erròniament (riu), posar les sigles. El nom ve d’una cançó de l’anterior grup que teníem amb el Mingu, un dels altres components. Vam agafar l’univers d’aquella cançó i el vam voler explorar després de viure un temps a Berlín, on vam descobrir un altre tipus de festa, un altre tipus de nit i un altre tipus de techno. Allà la cultura de club és cultura de veritat. Entrar en aquest món i viure la seva nit ens va semblar interessant per tractar-ho en la nostra música. Com a catarsis si més no. El nostre primer EP narra aquest trànsit emocional entre l’entrada a un club fins que vas a casa a dormir.

Tu i el Marc Minguella ja estàveu en una banda. Perquè decidiu formar TMATNB?

Un moment! Aquesta entrevista es grava i es penja?

No, no! La transcriurem pel blog.

Ah! Sort! M’hauria posat guapo. Perdona… La pregunta era? Si el Marc Minguella què?  

Per què decidiu crear aquesta banda quan ja en teníeu una altra? 

Amb el Marc  ens hem entès sempre molt bé. Toquem junts des dels 19 anys i ell és músic des dels 7. Sempre li he anat portant temes o coses que escolto i que em semblaven interessants. Ell ho explorava a nivell musical i jo hi posava la lletra. D’aquí neix aquesta simbiosi. A això s’hi afegeix el fet que me’n vaig anar a Berlin, com he comentat abans i decidim passar del rock i el grunge a explorar la música electrònica. A partir del “click” inicial va ser fàcil. El nom ja ens va dir cap a on volíem anar. 

La paradoxa aquí és que vam treure el 1er EP el febrer del 2020 i just un mes després ens confinaven a tots. De cop vivíem en un món on no existia la festa ni la vida social i, si m’apures, la ressaca! I si en hi havia era diferent a la que relatem en el nostre disc o en la nostra música. Era més aviat una ressaca individualista, solitària… Aleshores clar, va ser un xoc brutal! Pensàvem que en 15 dies això ja passava i vam anar veient que anava per llarg. Ens van cancel·lar 12 bolos, i vam perdre tota la promoció que teníem a mitjans, que era bastanta. Com a naixement de la banda va ser un desastre absolut. Acabàvem de fer vinils i de comprar-nos una taula de so per assajar i tocar assegurant el so que volíem! A nivell de banda, va ser un desastre, però també et dic que òbviament després ens ho vam prendre com una broma de mal gust que encaixava amb les lletres iròniques del grup. 

En aquest punt tampoc ens dedicàvem a la música completament. No depeníem de la música per omplir la butxaca. Aleshores ens ho vam prendre amb calma, amb filosofia i aïllar-nos una mica de tot. Quan van decretar que això duraria més de l’esperat, ens vam posar a treballar en nous temes i a pre-produir el 2n EP a distància. Vam tirar endavant amb la mentalitat que això acabaria algun dia. 

És curiós que formis un grup que parla de la ressaca i de cop i volta prohibeixen la festa i la vida social. Aleshores penses: hòstia, que et queda? Però a partir d’aquest punt la banda va decidir anar cap a nous camins i aprofitar el temps.

Ens has parlat de les vostres arrels punk o grunge, però quins són els vostres referents de música electrònica? On aneu a cercar fonts d’inspiració? I podríem dir que la vostra és una electrònica melancòlica? 

Potser em repeteixo durant tota l’entrevista i no ho tenia pas previst. Però per a mi, the morning after the night before, és un estat d’ànim que m’inspira. No només en relatar la ressaca, sinó en el relat del que passa després d’un dia i una nit que fan que t’aixequis d’una certa manera. Si t’has passat tres pobles, el dia següent t’aixeques fet una merda. O si un dia se’t mor un familiar proper te’n vas a dormir i l’endemà has de pair moltes coses. Aquest procés oníric a través de la son per afrontar de nou la vida m’inspira més enllà de la ressaca, i per això el 2n EP anirà una mica per altres camins com veureu. 

A nivell de referents… curiós. Jo començo escoltant únicament rap de petit, d’aquí passo als Red Hot Chilli Peppers i descobreixo tot el món del rock dels 70 com: Led Zeppelin, Deep purple, Black Sabath. I posteriorment acabo en el rock dels 90 de Seattle. En el meu cas veig complicat començar per Aparat, per exemple. El que hem anat fent tant el Mingu com jo, beu molt de coses que ens han agradat en el passat. Encara que no ho sembli, però si que ens ha format com a creadors. Actualment estic molt en l’electrònica atmosfèrica, propera al synthpop o al deep techno.

Un gran referent personal és Thom Yorke. M’agrada molt com aconsegueix anar d’un lloc molt petit seu fins a crear un discurs global que la gent acaba abraçant. M’agrada la manera com converteix una cosa dramàtica o inclús tràgica en una cosa preciosa. I això és una de les coses més complicades de fer o transmetre en l’art al meu parer. 

A nivell visual, la banda cap a on està pensant anar? Hem vist un parell de videoclips fins al moment, però que és el que us interessa?

La imatge de la banda és una cosa que intentem cuidar molt. Ara mateix amb aquests 2 videoclips ja ens donem per satisfets. També per una qüestió de recursos econòmics, no t’enganyaré. Però si que cuidem que cada single de l’EP que anem traient tingui la seva pròpia imatge. Tot són obres de @laparanoia, on de cada idea es crea un collage.

Un altre aspecte que estem treballant en cada llançament, és que demanem a un artista que ens mola que faci la seva pròpia interpretació visual de la cançó. A vegades ells sols, a vegades en diàleg amb nosaltres. 

El teu paper com a Betu. Nosaltres t’hem visualitzat sempre pilotant la nau de Serielizados i com un fanàtic de les sèries. Aquesta experiència aporta a TMATNB, o són 2 Betus diferents?

És la mateixa persona, perquè sóc jo, però si que són 2 cervells diferents. Sens dubte. El meu rol a Serielizados més enllà de parlar de sèries a iCat o escriure a TimeOut, és sobretot fer de gestor cultural i pensar en esdeveniments a l’entorn d’aquest món. També miro de crear indústria de sèries local. M’atreviria a dir que jugo un paper més empresarial en aquell àmbit tot i que hi ha part creativa. És el meu curro, bàsicament. La música per a mi, tot i que soni a tòpic, és aquella cosa terapèutica que t’estalvia d’anar al psicòleg. 

Ara que sembla que sestà reactivant tot, si que d’aquí res teniu concerts. Ara sembla que tot torna a posar-se a lloc. Us inspira? Us motiva més? 

El confinament ens va afectar com he dit per la cancel·lació dels bolos, i això va fer que no sabéssim com sonàvem en directe! Si en un local, però és totalment diferent. Al estar component a distància passant-nos material de mil formes diferents, vam acabar fent per fi un primer bolo a la TV, a Betebé. I hòstia! Aquell bolo va ser un: “wow! Com entra això!”. Realment és una altra moguda. Una cançó crec que no es complerta fins que no sona en directe. Especialment en el cas de les bandes, en que hi ha d’haver compenetració entre els membres. Això acaba sent màgic i també acaba completant el sentit del grup i sabent si el que fas te sentit o no, especialment veient la resposta del públic. 

Ara mateix tampoc anima massa fer els concerts amb la gent asseguda i amb mascareta. Nosaltres fem música perquè la gent balli! Hi ha cançons que són més “pista” que d’altres, i el que volem és que la gent noti els greus i estigui en un determinat estat d’immersió amb la música que fem. I clar, amb la gest asseguda, tot això és perd. 

Poc a poc si que intentem adaptar-nos i fer aportacions al directe. En el darrer concert a La Nau de Barcelona vam presentar una nova posada en escena amb llums a l’escenari i, sens dubte, va fer que l’experiència, tot i estar asseguts, fos més interessant. Però vaja, seguim amb moltes ganes de que la gent pugui estar de peu i sentir la música que fem com toca.  

Ara toca l’Ull Nu! Primer bolo a Andorra. Teniu preparada alguna sorpresa?

Si, clar! Serà el primer bolo que farem amb el nou disc publicat! Ens fa molta il·lusió tocar just el dia després de publicar el disc. Posteriorment ens en anem al Festival Emac de Borriana, València i a Barcelona el presentarem a El Pumarejo.

Però si! Podem dir que venim a fer-vos l’estrena a Andorra. 

També heu fet vinils del 2n EP?

No! No! No! No! (riures). En aquest cas hem parat la màquina de fer vinils perquè encara hem de vendre els del 1er disc. Com que el món s’ha parat, ens hem quedat amb els vinils en un calaix. Tenim moltes idees de marxandatge, el tema és que ens hem centrat en treballar el directe. I més ara que amb 2 discs podem fer un bon concert en directe. Estem treballant per oferir alguna cosa que sigui més que un concert en el sentit d’escoltar únicament àudio. Volem que sigui una experiència audiovisual complerta i que et faci entrar en la paranoia. 

És a dir! Que el que esperem de l’Ull Nu és que hi hagi un bon subwoofer, unes bones llums de contra i una màquina de fum potent! Tenim moltes ganes de venir. Portant també un festival se la moguda que suposa i el difícil que és. Em fa molt feliç venir amb la banda.

Comparteix aquesta Notícia